Foros

Cames d´artista
La nit de Sant Joan portave sigolletes a la panxa fent-se esperar l’actuació de la vedet a la plaça del poble. El somni incandescent dels huit anys tenia unes llargues cames d’artista. Però, el meu metre i mig d’alçària, la poca memòria dels meus peus i unes orelles poc predestinades a les notes musicals, han signat la meua renúncia adulta i involuntària al món de l’espectacle.

ANGOIXA
EM RELAXAVA MIRANT L’ALBA. TOT ESTAVA EN CALMA. ERA JUST EL QUE LA MEVA ÀNIMA NECESSITAVA EN EIXE MOMENT. DE SOBTE ES VA FER TOT FOSC! VAIG SENTIR MOLTA POR I EM VAIG DESPERTAR. NOMÉS HA SIGUT UN MAL SON, NOMÉS UN MAL SON...

DEUS EX MACHINA
Va llegir el relat. El va rellegir una i mil voltes. Se’n va fer resums i esquemes; el va representar amb un joc de titelles; en va pensar durant hores i hores. Finalment va caure en el compte: aquell que ho sabia tot i que havia sigut testimoni de cada escena n’era el responsable. Llavors es va mirar les mans com qui escruta l’arma d’un crim.

Les avispes i abelles
N’hi havie una época en la l’ésser humá va aconseguir fer desaparéixer totes les abelles i avispes i així evitar les seues pidadures.. Aixó va fer que moltes flors moriren perque els insectes no realitzaven la polinització. La gent es va quedar trista, les flors no donaven color a les seues vides i no podien saborejar la seua mel Aitor Pérez Fabregat

Els estels
Fa milions d’anys un estel molt més ample que el sol, es va unir amb ell. Com que el Sol era molt cregut, va voler ficar el seu nom a la nova unió. L’estel es va enfadar, i de tanta malícia es va eixir amb tanta força que es va trencar en milions de trossets. Des d’aleshores el cel està ple de molts d’estelets Ana González Alvarez